BUSCANT LA ROSALIA

LA PROMESA, LA VEU, L'EMPODERADA, LA MOTOMAMI, LA SANTA

Autor/a: Rodríguez, Oriol / Iborra, Yerai S.

Editor: Libros del Kultrum

19,50 €

Estoc: No

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-18404-74-0

EAN:

9788418404740

Data:

13/3/2026

Idioma:

Català

Pàgines:

192

Any:

2026

Pes:

0 gr

Sinopsi

BUSCANT LA ROSALIA. Yeray S. Iborra i Oriol Rodríguez, periodistes consagrats a l'irresistible ofici de relatar tot allò que succeeix en l'univers de la cultura popular i, passion oblige, àvids profanadors de tota mena de curiositats biogràfiques i artístiques, amb Buscant la Rosalía emprenen un road trip de no-ficció per compartir les epifanies, així com més d'un desencís, amb què s'han anat topant durant la recerca d'aquesta estrella mundial de la música, la moda i l'estètica concertística (amb una sola concessió a la ficció per agermanar-se en la figura d'un narrador omniscient que es nodreix de les aventures i vivències de tots dos). El fruit d'aquesta llicència és un relat que aprofundeix com cap altre en la complexa i sovint enigmàtica trajectòria d'una artista de la qual no hi ha pràcticament bibliografia. I és que res no escapa a la portentosa indagació dels nostres intrèpids voyeurs en tot el que incumbeix la seva carrera artística. Entrellaçant tota mena de testimonis (inèdits, pròxims, insospitats, inconfessables, etc.) tornen als llocs dels fets referits i, després d'ensopegar amb uns quants nos pel camí, aconsegueixen endinsar-se en la infància, la joventut, el poble, la discografia, les col·laboracions i el desembarcament èpic de la cantant en la indústria americana del showbiz. «Vaig conèixer la Rosalía quan vorejava els vint anys, vestia vambes blanques de plataforma i prenia cafè després del migdia (sabem que només poden fer-ho els joves d'aquesta edat). Encara no era la Rosalía, i encara menys la Motomami o la Santa. Tots dos érem del Baixllo, compartíem generació i passió per les motos. Acabava de publicar el seu disc debut, "Los Ángeles", i jo, com a periodista, vaig haver de convèncer els meus editors per entrevistar-la. Era una desconeguda. Vaig parlar amb ella per WhatsApp, per Twitter i, finalment, en persona. I vaig seguir amb fervor la seva carrera. Fins que es va esfumar. I vaig ser jo qui va passar a ser un desconegut...». Amb aquest rampell de sinceritat nostàlgica, se'ns commina a capbussar-nos en els prolegòmens del que es convertirà en una apassionada cerca que, alhora, esdevindrà un pretext infal·lible per donar a conèixer la vida i les peripècies d'una artista única.