L'home que va viure dues vegades

Premi Ramon Llull 2021

Autor/a: Quintana, Gerard

Editor:

21,50 €

Disponible a l'editor

Termini de lliurament estimat:

5-6 dies aproximadament

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-664-2764-7

EAN:

9788466427647

Data:

9/3/2021

Idioma:

Català

Pàgines:

373

Matèria:

Llibres

Any:

2021

Pes:

0 gr

Sinopsi

L'home que va viure dues vegades. Eivissa, 1999. La Maria i els seus fills, l'Àngel i l'Alba, de cinc i set anys, arriben una tarda plàcida de setembre a la platja després de saber que el vol del pare, el Salvador, ha patit una cancel lació i que torna amb el darrer avió de la nit. El que passarà en aquella petita cala ho canviarà tot per sempre. Aquesta és la increïble història del Salvador Martí, el fill que haurà de lluitar contra el destí quan rep una herència enverinada del seu pare; el noi que, avergonyit del món, trobarà ben aviat refugi a les pàgines dels llibres; el poeta que buscarà el seu reflex en les paraules de les dones i els homes que, abans que ell, van saber escriure amb bellesa i veritat el seu comiat. Aquest viatge que viurà el Salvador, a través dels personatges que anirà trobant a cada costat del mirall, és un cant a la vida, que desdibuixa les fronteres entre la realitat i la imaginació, entre les obsessions i els somnis, entre el bé i el mal, entre Déu i el Diable. El protagonista veurà com s'esborren els límits entre la vida i la mort, com dues cares de la mateixa moneda. Una novel la vital que ens parla de les segones oportunitats, de l'amor incondicional i dels somnis que ens sacsegen. «Si a alguna cosa se sentia lligat el Salvador, era a la poesia. Per a ell dir poesia era com dir bellesa, però bellesa en totes i cadascuna de les coses que sentia i que percebia, en cada detall que vivia, fins i tot en allò que li produïa rebuig. Va recordar Kerouac quan deia que estem morts perquè tot ja ha passat abans. Per tant, si tot ja ha passat abans és que tot és mort, també, pensava. La poesia era la millor eina per transformar aquella merda de món, per reviure el cadàver comú. Era evident que no calia arribar enlloc, només calia no allunyar-se gaire d'un mateix. Va fer els darrers metres sobre l asfalt candent fins al peatge amb la pesant càrrega a l esquena. Sabia que viatjar lliure era viatjar lleuger d equipatge. Però també sabia que la llibertat era un pes que sovint calia traginar».